divendres, 5 de novembre del 2010

Tercera setmana de psicomotricitat

Aquesta ha estat la tercera setmana que fem l'activitat de psicomotricitat al pavelló gran. Com ja us avançàrem a la reunió es tracta d'una activitat privilegiada des del punt de vista dels infants: és, probablement, l'activitat de l'escola més desitjada pels infants.

Ara ja començam a introduir petites consignes al començament de l'activitat, com a part del ritual d'entrada. A aquesta part de la sessió es demana els infants que retinguin la juguera fins que ens hem llevat les sabates, ens hem posat els calcetins especials amb els pivotets de goma (n'Àngel i na Maria també) i ens ubicam a l'espai per escoltar les consignes de la sessió. Després ens posam a darrera unes cordes i iniciam la sessió amb "Un, dos i... Tres!!".


Els adults vetllam perquè es compleixen les normes i per mantenir la seguretat en els espais. Com us podeu imaginar les normes són encara poques, ja que per a molts d'infants encara es tracta d'una activitat nova i el poliesportiu és un espai nou. El desenvolupament de la sessió és bastant lliure. Normalment els adults no ens integram en el joc, just fem de companys simbòlics (tastam el "menjar" que ens fan, deim "ai, ai, ai!" si ens disparen, tornam una pilota si xuten cap a nosaltres...), però no ens integram en el joc, de forma que no abandonam el nostre paper de vigilància i observació.




A l'hora d'arraconar, avisam amb una petita cançoneta que ja és hora de llevar-se els calcetins, de posar-nos les sabates i de desar tot el material.

La veritat és que molts dels infants es posen els calcetins i les sabates tots sols. Ja veureu que qualque dia de psico arribaran a casa amb les sabates girades de peu. No passa res! Forma part de l'aprenentatge! En aquestes ocasions, no tindreu cap dubte que s'han vestit tot sols i totes soles.

Al cap i a la fi, no volem transmetre als infants la idea que si nosaltres no hi ficam cullerada, les coses no estan ben fetes, no trobau?

Us tornarem a parlar de psicomotricitat un altre dia.

2 comentaris:

  1. Com m'agradaria tenir un altre cop tres anys!!!
    Quina escola i activitats tan xules. Quina enveja!!!! Podem estar ben contents de poder oferir als nostres fills tots aquests "privilegis" així com està l'educació i el món en general.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari tan simpàtic.

    La veritat és que veient el gust que passen, a qualsevol li fan ganes de tornar a tenir tres anys!

    Però és que jugant, jugant, aprenen moltes coses útils, especialment relacionades amb la motricitat gruixuda, la lateralitat i l'esquema corporal.

    ResponElimina