divendres, 19 de novembre de 2010

Cinquena sessió de psico

Avui com cada divendres hem fet una sessió conjunta de psico.

I sí... Aquestes eren les carones dels infants quan han vist els carrets que hem introduït avui, tota una novetat! Els han fet molta il·lusió.

Els ha fet molta gràcia la demostració de l'ús dels carrets. Els hem explicat que no n'hi havia per a tothom, només tres i que passa el mateix que amb les bicicletes del pati: que les hem de compartir.


Qui estira ha de demanar al que seu al patinet si està preparat perquè l'estirin. I hem de colcar una estoneta per hom. Na Maria i n'Àngel han fet de model al ritual d'entrada, just abans de començar el joc.



Maria: Àngel, estàs preparat perquè t'estiri?



Àngel: Sííí!



Maria: T'has aferrat bé?



Àngel: Sííí! Endavant!!!


















5 comentaris:

  1. Sa veritat és que no m'estranya que el meu fill Joan només espera que arribi el divendres per anar a psico. Jo també vull tornar ser petita!!!!

    ResponElimina
  2. aixo són escoles i no lo que teniem noltros... enhorabona per sa labor maria, ets un sol.

    ResponElimina
  3. Gràcies Toni! Quan jo anava a escola tampoc feiem coses tan interessants!
    Tu que ets metge... si un metge de fa 100 anys entràs a operar a un quiròfan d'avui s'acubaria... en canvi, si un mestre de fa un segle entràs a moltes de ses aules d'avui no hi trobaria res molt estrany...
    Perquè??? No és important s'educació? Ha d'evolucionar... Noltros hem començat!

    ;)

    ResponElimina
  4. Que divertit!! Molt original íntroduïr carrets a Psico. La cara de N´àngel és una bona mostra del que disfruten els nostres fills.
    Una vegada més, gràcies per ser mestre.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies! La veritat és que és una foto divertida!

    Els adults hem de fer de mirall i d'"amplificador" de les emocions dels infants. Sovint l'èxit d'una proposta depèn de com es presenti.

    I som nosaltres qui hem de donar les gràcies: gràcies a vosaltres que confiau en la nostra tasca i ens portau cada dia els vostres fills i les vostres filles! I, naturalment, gràcies per la vostra dedicació i pel vostre suport constant.

    ResponElimina