dilluns, 29 de novembre del 2010

Sisena sessió de psico


I... TRES! Aquesta foto capta el moment en que l'adult diu la paraula que a la fi dona permís als infants per córrer i tomar la torre, un dels moments més esperats pels infants dins la sessió de psico i de l'inici del moment d'explosió sensoriomotora.

 





L'objectiu fonamental de la sessió de psicomotricitat és posar l'infant en una situació que li permeti viure emocionalment l'espai, els objectius i la relació amb els altres.













A una entrada anterior poguéreu veure la conquesta de la verticalitat i en aquesta us oferim imatges de la conquesta de les altures. Les espatlleres conviden a enfilar-se i a veure la zona de lloc i els companys des d'una perspectiva poc usual pels infants, una altura superior que l'alçada dels adults de referència.



-Mirau! Sóc més alta que n'Àngel! Estic més amunt!




La combinació de materials durs i tous ofereix als infants un ventall ampli de sensacions i de possibilitats de relació molt diferents.




diumenge, 28 de novembre del 2010

Ens relaxam



Després del pati, de vegades, podem fer una estoneta de relaxació. Ens posam de mans plegades a la taula, apagam els llums i escoltam un poc de música tranquil·la. És com fer una aturada en el camí, després d'entrar del pati amb l'energia del joc encara bullint al cos.





I després de la relaxació, ja estem preparats per continuar!

  Royalty-free music for professional licensing
I us deixam amb música de na Maya Filipič, una de les artistes que més ens agraden.

Aniversaris de Novembre de 2010



Ja tenim tres anys!!











divendres, 26 de novembre del 2010

Tercer intercanvi de racons i berenars

Aquesta setmana hem fet el tercer intercanvi de racons. Era el torn dels triangles!

Com bé sabeu aquest intercanvi possibilita que els infants de les dues aules es retrobin en situació de joc. D'aquesta manera fomentem la socialització entre ells dins un ambient distès i relaxat, on, de manera autònoma poden agrupar-se lliurement i gaudir dels racons i jocs que per ells siguin més atraients.


És a través del joc que descobreixen les seves possibilitats, aprenen a conèixer el món que els envolta i a interpretar la realitat, assagen conductes socials i assumeixen rols, interioritzen regles i, a poc a poc, van regulant el seu comportament, exterioritzen pensaments, descarreguen impulsos i emocions i també satisfan les seves fantasies.









El joc és el motor més potent a disposició de l'ésser humà. Francesco Tonucci





dilluns, 22 de novembre del 2010

La conquesta de la verticalitat


El joc de les construccions permet treballar aspectes tan importants com la coordinació òculo-manual, l'orientació espacial, la motricitat prima o la simetria. Però és que permet desenvolupar habilitats cooperatives quan es practica amb altres.


Al principi és habitual que les nines i els nins simplement ubiquin a l'espai un bloc a devora d'un altre. Així fan una mena de parets. Aquestes parets poden ser llargues com trens o poden voltar com tanques.

A poc a poc, però, els infants tornen més hàbils i s'embarquen en petits projectes més ambiciosos, a la recerca de la verticalitat.




Però la verticalitat no és quelcom senzill: es necessita la pràctica de l'assaig i l'error. Una construcció massa asimètrica no es podrà sostenir sense ajuda. Ni tampoc si l'estructura és massa prima. Per això una paret o qualsevol altre suport pot ser benvingut per començar a conquerir-la. Sovint resulta útil emprar blocs d'encaixos, molt més estables que els blocs de fusta, sempre que estiguin correctament enganxats.



Però hi ha ocasions on els infants col·laboren per crear una súper-estructura, fins i tot més alta que ells i elles!




I ja us podeu imaginar la gran satisfacció que això representa: un premi a l'esforç conjunt.

divendres, 19 de novembre del 2010

Cinquena sessió de psico

Avui com cada divendres hem fet una sessió conjunta de psico.

I sí... Aquestes eren les carones dels infants quan han vist els carrets que hem introduït avui, tota una novetat! Els han fet molta il·lusió.

Els ha fet molta gràcia la demostració de l'ús dels carrets. Els hem explicat que no n'hi havia per a tothom, només tres i que passa el mateix que amb les bicicletes del pati: que les hem de compartir.


Qui estira ha de demanar al que seu al patinet si està preparat perquè l'estirin. I hem de colcar una estoneta per hom. Na Maria i n'Àngel han fet de model al ritual d'entrada, just abans de començar el joc.



Maria: Àngel, estàs preparat perquè t'estiri?



Àngel: Sííí!



Maria: T'has aferrat bé?



Àngel: Sííí! Endavant!!!