divendres, 25 de març del 2011

La lliçó de la papallona

Ja queda poquet per acabar el segon trimestre. No pareix possible que el temps pugui passar tan aviat. Els infants han fet un canvi ben evident des de principi de curs.

Vos volem agrair que hagueu col·laborat tant amb nosaltres i per això vos volem regalar aquest conte.
Es diu, la lliçó de la papallona. Un conte que vé a ser una metàfora de la importància de deixar crèixer als infants i sobretot fomentar la seva autonomia.


"Un dia, un home va veure una crisàlide de papallona amb una petita obertura. L'home es va asseure i va observar durant un parell d' hores com la papallona s'esforçava perquè el seu cos passés a través d'aquell petit forat. Va passar una bona estona i semblava que no aconseguia cap progrés.
Per aquell hom
e, la papalloneta ja s'havia esforçat prou. Trobava que ja no hi podia fer més per poder sortir del capoll per ella mateixa.


Llavors l'home va decidir ajudar a la papallona: va agafar unes tisores i va tallar la resta del capoll. A la fi la papallona va poder sortir.

Però el seu cos estava atrofiat, era petit i tenia les ales aixafades.


L'home va continuar observant-la perquè sabia que en qualsevol moment les ales de la papallona s'obririen, s'agitarien i serien capaces de suportar el seu cos, que al seu torn aniria prenent forma.
Però res de tot això va passar.
Aquella papallona va passar la resta de la seva vida arrossegant-se amb un cos deforme i amb unes ales atrofiades. Mai va ser capaç de volar.

Allò que aquell bon home, amb tan bona voluntat per ajudar, no comprenia era que l'esforç de la papallona per poder passar a través de la petita obertura del capoll atapeït, era la manera per la qual la natura feia que el fluid del co
s de la papallona arribés a les ales, per, una vegada a fora del capoll, poder volar"




Aquest conte ens serveix per reflexionar sobre la im
portància de que els infants aprenguin del seu propi esforç. Donar-los la oportunitat de fer coses per ells mateixos és ajudar-los a créixer i a fer-los sentir capaços.


Com diu el provervi xinès:

M'ho varen explicar i hi vaig oblidar.
Ho vaig veure i ho vaig entendre.
Ho vaig fer i ho vaig aprendre.

(Confuci, 551-479 aC)



Bon cap de setmana!


5 comentaris:

  1. Aquest conte és un bon recordatori, per una mare com jo que quasi sempre, com bé diu n'Angel, ..... si no aficam cullerada, no.....
    i ells saben fer més del que pensam.
    Bon cap de semana!
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Si Isabel, també és un bon recordatori pels mestres!
    De vegades ens du més feina ajudar-los perquè ho facin tots sols que anticipar-nos nosaltres, però el temps que dediquem a deixar que ho facin per ells mateixos és una inversió amb unes repercusions tan positives que la paciència invertida queda empetitida devora els resultats.

    Gràcies pels teus comentaris!

    ResponElimina
  3. fantàstica la reflexió d´aquest conte. El que més falta ens fa alguna que d´altra vegada és la paciència

    ResponElimina
  4. m'agradat molt aquest conte.Es tan gran la satisfacció que sent un nin quan aconsegueix les coses per ell mateix que es genial.

    ResponElimina
  5. Què bé que vos hagi agradat el conte.

    Estic ben d'acord amb vosaltres.
    És necessària una culleradeta de paciència per part dels adults però la satisfacció que senten ells és molt gran perquè veuen que poden, que ho han assolit. Es senten grans i poderosos. Realment val la pena.
    :)

    ResponElimina