dimarts, 15 de març de 2011

I divendres... tallarem un altre peu a la Jaia Quaresma!

-”Sa jaia corema era una jaia de paper, cartó o fusta pintada, magra i esquerda, amb un bacallà amb sa mà i set cames que representaven ses set setmanes de Corema. Es primer dia de Corema la penjaven a dins sa cuina i cada diumenge li taiaven una cama de ses set fins que no en tenia cap; però a mitjan Corema li feien una operació d’on li venia es nom de Jaia Serrada; i era que es dijous de sa quarta setmana, davallaven sa jaia i la serraven pe’s mig, perquè ja tenien mitja Corema abaix.”-

(Aquest fragment està extret d'un llibret de Mossèn Alcover anomenat: Quaresma, Setmana Santa i Pascua)

Segons Alcover, la Jaia Quaresma servia als nostres avantpassats per comptar les setmanes que quedaven perquè fos Pasqua. Treballar aquesta tradició amb els infants és una manera de fer-los entendre el pas del temps i del recompte d'aquest i a la vegada mantenim un costum viu dels nostres padrins.
Va ser un moment especial ja que tots els nins d'infantil el varem compartir. Tots junts varem contar les cames a la Jaia!!!

Aprofitam per treballar petits fragments de tradició oral popular com ara aquesta cançó i aquesta poesia.

CANÇÓ DE LA JAIA QUARESMA
Jaia Corema
peu petit
caga en terra
i pixa en es llit.
Ara venen set setmanes
totes de menjar llegum
i després ve es costum
de menjar-mos ses panades!



Dos braços
set cames
nas gros
peus petits
sa Jaia Quaresma
ja torna a ser aquí!
Amb unes graelles
amb un bacallà
cada setmana
una cama perdrà.




Les reaccions dels infants en veure per primera vegada varen ser molt diverses. Alguns es varen fer por, i altres fins i tot varen voler tocar la cama que vàrem tallar a la Jaia.



Alguns infants, fins i tot, es varen interessar en saber si a la Jaia Quaresma li féiem mal qual li tallam les cames. Na Maria li va demanar si n'hi féiem. La Jaia Quaresma m'ha contestar molt fluixet: Fa mal, però es pot aguantar.


Es ben valenta aquesta Jaia!

Divendres n'hi tallarem una altra.

2 comentaris:

  1. La cara que té en Marco i en Mauri a la foto que na Maria li treu la cama, ho diu tot.
    Estaven impressionats!.
    Una vegada més, gràcies per mantenir i ensenyar als nins les nostres costums.
    Salutacions.
    Isabel

    ResponElimina
  2. Gràcies Isabel.

    La jaia Corema és una mica màgica. És lletja i vella, i a molts d'infants els fa por. Però també produeix una atracció irresistible, perquè tot i tenir set cames, ve a l'escola i s'està amb nosaltres una bona temporada i fem un ritual específic (ens ajuntam tot infantil, cantam la cançó i li llevam una cama). És curiós com alguns infants diuen "ara me fa por, però quan vagi a P-4 ja no em farà". Intueixen que en ser grans superaran dificultats. Intueixen que la jaia tornarà.

    I també intueixen que és màgica. I allò més màgic de tot és que per a tot això no necessiten els adults!

    ResponElimina