Hi ha moments especials, en els quals es dóna una complicitat extraordinària, que sovint ens fa sentir especials a mestres i infants.
Són petits moments màgics de connexió especial. Segur que ja sabeu de què us parlam...
És meravellós que ens feu còmplices de tots aquests moments que no podem compartir amb els nostres fills.
ResponEliminaMés important és, descobrir com d'emocionant pot arribar a ser una visita a una obra, quan fins i tot vivint-la a la nostra pròpia casa mai ens hauríem imaginat tot allò que poden aprendre, i descobrir per tant la importància de viure la vida amb emoció i ser capaços d'ilusionar-nos i aprendre com ho fan ells.
Quantes vivències, quants records, quantes amistats...
Gràcies als pares d'en Natxo, per organitzar aquesta excursió tan singular.
Gràcies a tots els que formau part de l'equip de professors de P-3, el que sempre queda és allò viscut.
Com deia Confucio: M'ho van explicar i ho vaig oblidar, Ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.
Gràcies per deixar-los fer.
Gràcies Pilar!
ResponEliminaÉs cert que la família de'n Natxo mereix un agraïment especial: fou una sortida molt divertida i profitosa. I ho tenien tot molt ben preparat.
La idea de bloc va, com bé saps, una mica en aquest sentit, intentar mostrar-vos que es veu mirant el món des del punt de vista dels infants. Fa anys que em dedico a fer de mestre d'Educació Infantil i no hi ha dia que no m'ensenyin coses noves. Ens infants tornen grans molt aviat, però que MOLT AVIAT, i sovint veig com infants que he tingut a Infantil marxen cap a l'institut. I no em puc creure que el temps hagi passat tan aviat!!!
Val la pena que us estigueu atentes i atents. Si aquest bloc us pot ajudar a mirar una mica des de la seva mida, i si us ha ajudat a entendre una mica més què fem a l'escola, haurà pagat la pena i na Maria i jo ens considerarem satisfets.
Gràcies per compartir aquests pensaments tan especials, Pilar ;-)
I és bern cert. Més que satisfets!
ResponEliminaGràcies!