dimarts, 24 de maig de 2011

Complicitats

Hi ha moments especials, en els quals es dóna una complicitat extraordinària, que sovint ens fa sentir especials a mestres i infants.

















Són petits moments màgics de connexió especial. Segur que ja sabeu de què us parlam...

3 comentaris:

  1. Pilar (mare de na Clara)24 de maig de 2011 a les 22:09

    És meravellós que ens feu còmplices de tots aquests moments que no podem compartir amb els nostres fills.
    Més important és, descobrir com d'emocionant pot arribar a ser una visita a una obra, quan fins i tot vivint-la a la nostra pròpia casa mai ens hauríem imaginat tot allò que poden aprendre, i descobrir per tant la importància de viure la vida amb emoció i ser capaços d'ilusionar-nos i aprendre com ho fan ells.
    Quantes vivències, quants records, quantes amistats...
    Gràcies als pares d'en Natxo, per organitzar aquesta excursió tan singular.
    Gràcies a tots els que formau part de l'equip de professors de P-3, el que sempre queda és allò viscut.
    Com deia Confucio: M'ho van explicar i ho vaig oblidar, Ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre.
    Gràcies per deixar-los fer.

    ResponElimina
  2. Gràcies Pilar!

    És cert que la família de'n Natxo mereix un agraïment especial: fou una sortida molt divertida i profitosa. I ho tenien tot molt ben preparat.

    La idea de bloc va, com bé saps, una mica en aquest sentit, intentar mostrar-vos que es veu mirant el món des del punt de vista dels infants. Fa anys que em dedico a fer de mestre d'Educació Infantil i no hi ha dia que no m'ensenyin coses noves. Ens infants tornen grans molt aviat, però que MOLT AVIAT, i sovint veig com infants que he tingut a Infantil marxen cap a l'institut. I no em puc creure que el temps hagi passat tan aviat!!!

    Val la pena que us estigueu atentes i atents. Si aquest bloc us pot ajudar a mirar una mica des de la seva mida, i si us ha ajudat a entendre una mica més què fem a l'escola, haurà pagat la pena i na Maria i jo ens considerarem satisfets.

    Gràcies per compartir aquests pensaments tan especials, Pilar ;-)

    ResponElimina
  3. I és bern cert. Més que satisfets!
    Gràcies!

    ResponElimina