Psicomotricitat a 5 anys

Ja sabeu que una de les activitats més desitjades dels infants és la psicomotricitat. Aquí es fem una breu ressenya de les darreres sessions.

Ens preparam per esbucar la torre.

Un, dos i tres!

Practicam bots.

Construïm "en gros".

Botam al buit.

Descansam una estoneta.

Jugam en equip.

Passejam les mascotes.

Fem una casa.

Ens disfressam.

Ens amagam.

Compartim.

Som fantasmes.

Ens posam d'acord.

Jugam amb pilotes.

Guardam el torn.

Construïm en petit.

Jugam a pares i mares.

Traslladam allò que necessitam.

Muntam estructures amb cordes.

Nins i nines... com heu tomat la torre de psico?

A la darrera sessió de psico varem tomar la torre de psico d'una manera diferent. Fins ara l'havíem tomada corrent.
Ens posàvem tots darrera una línia feta amb una corda i esperàvem que els mestres diguessin: a la una, a les dues i a les tres. Tot just després de sentir tres partíem i tomàvem la torre corrent.

Aquesta vegada ens varem posar darrera la corda com sempre però... no la vàrem tomar corrent. Mirau-mos!




Després de tomar la torre els infants i del moment de joc sensoriomotor, joc caracteritzat per l'experimentació del seu cos en relació als materials, sorgeix el joc simbòlic, el jugar a...
En aquest vídeo podeu veure uns infants que estan jugant que van amb un cotxe d'excursió a la muntanya. A les mans tenen un cèrcol i fan veure que és un volant. Els coixins tombats sobre els quals estan asseguts representen el cotxe.




Brrrm, brrrmm, quin cotxe de 5 volants més fantàstic!

Aquesta simbolització es dóna quan un infant aconsegueix fer-se una representació mental dels objectes, encara que no hi siguin presents.
Observeu com un dels infants representa que té un volant a les mans encara que no tengui cèrcol.
L'infant, a través del joc simbòlic, expressa no només el seu nivell de comprensió de l’activitat dels adults i de coneixement del món físic sinó també la vivència interna dels esdeveniments en les que ha participat i de les relacions socials en les que està immers.
Aquest joc promou el desenvolupament del llenguatge i la comunicació i també la socialització ja que contribueix a compartir sentiments, a saber escoltar, resoldre conflictes i arribar a acords.

A cada sessió de psico es donen simbolitzacions d'aquest tipus les quals es van enriquint de cada vegada més. És fantàstic...

Acomiadam en Caetano

Avui, divendres, ha estat el darrer dia de'n Caetano a l'escola. Quan hem arribat hem jugat una estoneta per racons com cada dia i alguns hem ajudat a en Caetano a decorar la portada de les feinetes que hem anat fent aquest trimestre.

Com cada divendres hem anat al poliesportiu a fer psicomotricitat. I com cada divendres hem recordat les normes.

A la fi ha arribat el moment de tomar la torre! Mirau quina imatge més preciosa!

Una vegada tomada la torre correm, jugam, construïm, ens disfressam amb les teles, pujam a les espatlleres per tenir una perspectiva del gimnàs a vista d'ocell...

Un, dos, tres,

la psico s'ha acabat,

començam a recollir

que ja és hora de partir!

Quan sentim aquesta cançó sabem que és hora de partir a berenar. Deixam de jugar, ens reunim en assemblea i parlam del com ha anat, recordam a què hem jugat.

Ens llevam els calcetins de psico i ens posam les sabates. Ficam les bossetes dins el carret i tornam a l'aula per berenar.

Però avui, hem berenat d'una manera molt, molt especial. Hem berenat tots junts a l'aula dels arquitectes per acomiadar en Caetano i compartir la coqueta que ens ha duit.

A un primer moment semblava que no hi cabríem, però hi hem cabut i bé. Ha estat un moment entranyable.

Després del pati li hem donat la maleta dels records al nostre amic Caetano.

En Caetano ens va contar que per partir a Buenos Aires havia fet moltes maletes i que ja eren plenes de coses seves.

Els nins i nines de la classe dels arquitectes varem pensar que el nostre amic també s'en havia d'endur una maleta plena de coses de l'escola!

Li hem fet una maleta que conté un quadernet amb els dibuixos que han fet els nins i les nines de la classe de les escultures i també els de la classe dels arquitectes, una foto on sortim tots els nins de la classe, les feinetes que ha fet en Caetano i la rondalla de L'Amor de les Tres Taronges.

Un trosset de cultura popular mallorquina. Li hem regalat aquesta rondalla perquè en Caetano ens ha regalat un arbre, un taronger que avui hem sembrat al pati de la nostra escola.

Abans de tancar la maleta d'en Caetano l'hem omplerta de besades de tots els nins i nines.

Mireu! Aquí en Caetano posava substrat dins el clot del taronger perquè creixi molt i es faci ben bo.

Després hem tapat el forat amb la terra que varem llevar quan varem fer el clot.

Al nostre pati, per sempre, ens quedarà al record d'en Caetano en forma d'arbre. Un arbre que veurem créixer cada dia i que cuidarem molt.

Esperem que en Caetano i la seva família tenguin molt bon viatge cap a Buenos Aires. Esperam rebre notícies seves ben aviat!!!!

Autonomia personal i psicomotricitat

Quan arribam al pavelló, iniciam el ritual d'entrada: les nines i els nins seuen amb l'esquena a la paret i es lleven les sabates i es posen els calcetins de psico. Després ens preparam per a la sessió, seiem tots i totes junts, recordam les normes més importants, escalfam motors i esbucam la torre. Així començam cada sessió de forma que els infants poden anticipar què passarà a continuació, ja que tenim pautats tant l'inici com el final de la sessió.

Això no només proporciona als infants seguretat afectiva, sinó que els permet concentrar-se en allò que realment importa... Passar-ho bé i tornar grans!

El ritual de sortida comença amb la cançó:

"Un dos i tres,

el joc s'ha acabat:

començam a recollir

que ja és l'hora de partir!"

I aleshores anam a un racó de la sala tots i totes plegats i cantam un parell de cançonetes, parlam de com ha anat la sessió o feim qualque petit joc. després toca llevar-se els calcetins de psico, posar-los dins la bosseta amb l'aigua i posar-se les sabates. Una vegada que han arraconat la seva bosseta a dins el carro de psico (fixeu-vos-hi al vídeo), ja podem anar a ajudar a arraconar. Fer-ho en aquest ordre (aturar, vestir-se i anar a ajudar a arraconar) ajuda els infants que tenen més dificultats en abandonar el joc.
N'hi ha que jugarien a psico tot el dia!

I com podeu veure, també contribueix a fomentar l'autonomia dels infants: d'una banda, es tracta d'hàbits que ja hem practicat i que es repeteixen a cada sessió. I d'altra banda, els infants senten que els adults confiam en les seves possibilitats i que no passa res si s'equivoquen o no són prou hàbils. En els fons allò important és que ho provin tots sols i totes soles.

Vuitena sessio de psico

Benvolgudes famílies, vos presentam l'entrada de la primera sessió de psico del segon trimestre.

En aquest vídeo podeu veure part del ritual d'entrada, el moment preparatori al joc. Abans de començar els infants es posen tots solets i totes soletes els calcetins de psico i desen la cantimplora, la bossa i les sabates, segons les consignes donades, ben aferrades a la paret. Els infants ja es comencen a fer responsables dels seus objectes personals i, com podeu comprovar, de cada dia són més autònoms.

Mireu com ens arrosseguen n'Àngel i na Maria amb una tela!!! Què divertit! Tots hi volem pujaaar!

Com podeu veure a aquesta imatge hi ha infants que un joc de tipus sensoriomotor, el qual es caracteritza per l'experimentació amb el cos i els objectes, mentre que altres desenvolupen un joc més de tipus simbòlic (juguen de formes que...). Gairebé la totalitat dels infants desenvolupa una fase de joc sensoriomotor abans de passar al joc simbòlic.

Tot i que els adults es mantenen la major part del temps sense intervenir de forma directa en el joc, això no evita que es produeixin situacions de complicitat al llarg de la sessió.

Les ganes d'anar a Psico es manifesten molt abans d'arribar al gimnàs...

Els infants esperen amb molta il·lusió que sigui divendres per anar a Psico a jugar. Com podeu veure en aquestes imatges les cares l'entusiasme dels infants evidencien que saben que els espera un moment especial i desitjat per tots. Les ganes de jugar hi són abans d'arribar al gimnàs i segur que per alguns abans d'arribar a escola.

Per arribar al gimnàs passem per davant les classes dels nins de P4 i P5. Els infants saben que hem d'anar molt alerta a fer renou per no molestar-los. Txxxxx... sileeenciii!

Llavors atravessem el pati dels nins de primària per arribar a la porta del gimnàs. De cada vegada esteim més aprop del gimnàs...

Quan arribem s'asseuen amb l'esquena a la paret i es treuen les sabates i mentres anam repartint les bosses de psico on cada nin du els seus calcetins i la seva cantimplora d'aigua. Ens posam els calcetins de psico a damunt dels que ja duim posats, arreconem les sabates i la bosseta arran de la paret i... ja esteim preparats per començar!

Primer de tot, però, recordem entre tots les normes de psico:

1. No ens podem fer mal

2. No podem jugar per la zona on tenim desades les bosses i les sabates.

3. Només podem passar pel passadís dels banys si tenim pipí o caca.

4. Deixam de jugar quan sentim la cançó: Un, dos, tres, la psico s'ha acabat, começam a recollir que ja és hora de partir.

Abans de tomar la torre ens col·locam a darrera una corda que va de cap a cap de gimnàs. Les cametes tenen ganes de córrer però han d'esperar a que els mestres diguin: un, dos i TRES!

És un moment espectacular. Possibilita als adults observar de quina manera cada infant afronta aquest moment i deixa entreveure l'estat de l'infant i com és.

Durant la sessió de psico s'ofereix la possibilitat de que els infants experimentin amb les possibilitats del seu cos però també amb les seves limitacions. Caure és necessari per conèixer el seu cos i les possibilitats que té aquest i aprendre-ho. Com vos podeu imaginar, aquesta activitat no consisteix en posar els infants en perill.

Només és experimentant i a partir de situacions vivencials que l'infant adquireix coneixement sobre el seu cos i les possibilitats d'aquest.

Aquesta experimentació vé acompanyada de situacions que són agradables per l'infant com el balanceig i la caiguda.
Pròximament dedicarem una entrada dedicada a la psico i al risc com a mitjà per a l'autoconeixement.