Com cada divendres hem anat al poliesportiu a fer psicomotricitat. I com cada divendres hem recordat les normes.
A la fi ha arribat el moment de tomar la torre! Mirau quina imatge més preciosa!
Una vegada tomada la torre correm, jugam, construïm, ens disfressam amb les teles, pujam a les espatlleres per tenir una perspectiva del gimnàs a vista d'ocell...
Un, dos, tres,
Ens llevam els calcetins de psico i ens posam les sabates. Ficam les bossetes dins el carret i tornam a l'aula per berenar.
A la fi ha arribat el moment de tomar la torre! Mirau quina imatge més preciosa!
Una vegada tomada la torre correm, jugam, construïm, ens disfressam amb les teles, pujam a les espatlleres per tenir una perspectiva del gimnàs a vista d'ocell...
Un, dos, tres,
la psico s'ha acabat,
començam a recollir
que ja és hora de partir!
Quan sentim aquesta cançó sabem que és hora de partir a berenar. Deixam de jugar, ens reunim en assemblea i parlam del com ha anat, recordam a què hem jugat.
Ens llevam els calcetins de psico i ens posam les sabates. Ficam les bossetes dins el carret i tornam a l'aula per berenar.
Però avui, hem berenat d'una manera molt, molt especial. Hem berenat tots junts a l'aula dels arquitectes per acomiadar en Caetano i compartir la coqueta que ens ha duit.
A un primer moment semblava que no hi cabríem, però hi hem cabut i bé. Ha estat un moment entranyable.
Abans de tancar la maleta d'en Caetano l'hem omplerta de besades de tots els nins i nines.
Després del pati li hem donat la maleta dels records al nostre amic Caetano.
En Caetano ens va contar que per partir a Buenos Aires havia fet moltes maletes i que ja eren plenes de coses seves.
Els nins i nines de la classe dels arquitectes varem pensar que el nostre amic també s'en havia d'endur una maleta plena de coses de l'escola!
Li hem fet una maleta que conté un quadernet amb els dibuixos que han fet els nins i les nines de la classe de les escultures i també els de la classe dels arquitectes, una foto on sortim tots els nins de la classe, les feinetes que ha fet en Caetano i la rondalla de L'Amor de les Tres Taronges.
Un trosset de cultura popular mallorquina. Li hem regalat aquesta rondalla perquè en Caetano ens ha regalat un arbre, un taronger que avui hem sembrat al pati de la nostra escola.
Abans de tancar la maleta d'en Caetano l'hem omplerta de besades de tots els nins i nines.
Mireu! Aquí en Caetano posava substrat dins el clot del taronger perquè creixi molt i es faci ben bo.
Després hem tapat el forat amb la terra que varem llevar quan varem fer el clot.
Després hem tapat el forat amb la terra que varem llevar quan varem fer el clot.
Al nostre pati, per sempre, ens quedarà al record d'en Caetano en forma d'arbre. Un arbre que veurem créixer cada dia i que cuidarem molt.
Esperem que en Caetano i la seva família tenguin molt bon viatge cap a Buenos Aires. Esperam rebre notícies seves ben aviat!!!!
Molta sort a la familia d'en Caetano !
ResponEliminaEsperam que venguin qualque dia de visita per l'escola.
Una besada.
Que dolça, guapa i tendre la idea que vàreu tenir de fer aquest acomiadament a en Caetano. Esper que els vagi molt be i que tengui un bon record d´aquest mesos i d´aquest acomiadament tan emotiu que li fereu
ResponEliminaSi, va ser molt emocionant!
ResponEliminaLa partida d'en Caetano ha estat un aprenentatge per tots.
Pels infants és una mica abstracte entendre que el nostre amic és a un país i a una escola a milers de quilòmetres de nosaltres, però al cap i a la fi és un aprenentatge que ens ajuda a entendre la vida en si, dins la que hi entren i surten persones constantment.
Esperem, però, retrobar-lo algun dia i rebre noticies seves ben aviat!
Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaCom bé sabeu, la vida és on lloc on sovint donam la benvinguda o acomiadam altres persones. Ens sap greu que en Caetano hagi estat tan poc temps a l'escola amb nosaltres i li desitjam allò millor del món en la seva nova aventura.
Molta sort i que sigueu molt feliços.
A reveure!
Muchas gracias por la hermosa despedida que le hicieron a Caetano, y también por estas fotos subidas al blog.
ResponEliminaCaetano se fue muy feliz de la escuela y sabemos que llevará para siempre en su corazón estos meses compartidos con vosotros. Santa María ya es parte de su historia, parte de su vida, aunque solamente tenga 3 años y medio.
Ya hemos llegado a Buenos Aires, junto con la maleta de los recuerdos. Dentro de poco estaremos enviando fotos y una carta de Caetano.
Con mucho cariño,
La familia d'en Caetano
jo vui una escola aixi pes meus!
ResponEliminaLa veritat es que cada dia estic més contenta de que la meva filla estigui a aquesta escola, perque cada dia es pot veure lo bé que ens portau amb tots els nins,i de mostra lo que heu fet amb en CAETANO, jo crec que vos recordareu sempre!!
ResponEliminaPrimer de tot voldríem desitjar a la família d'en Caetano un bon retorn a casa i molta sort.
ResponEliminaAra entenem quan na Clara ens va explicar (a la seva manera) que estava trista per que no veuria a en Caetano.
Però el més important és donar-vos les gràcies Àngel i Maria, per la feina ben feta, per demostrar-nos a nosaltres i als nostres fills que disfrutau fen aquesta feina, però sobretot, per estimar-los com els estimau.
MOLTES GRÀCIES DE TOT COR
Ens hem emocionat molt