divendres, 24 de desembre de 2010

Bon Nadal

Us desitjam un bon Nadal.


Molts d'anys a tothom!

Àngel, Maria i tot l'equip de cicle d'Educació Infantil.

dimecres, 15 de desembre de 2010

diumenge, 12 de desembre de 2010

Les ganes d'anar a Psico es manifesten molt abans d'arribar al gimnàs...

Els infants esperen amb molta il·lusió que sigui divendres per anar a Psico a jugar. Com podeu veure en aquestes imatges les cares l'entusiasme dels infants evidencien que saben que els espera un moment especial i desitjat per tots. Les ganes de jugar hi són abans d'arribar al gimnàs i segur que per alguns abans d'arribar a escola.


Per arribar al gimnàs passem per davant les classes dels nins de P4 i P5. Els infants saben que hem d'anar molt alerta a fer renou per no molestar-los. Txxxxx... sileeenciii!

Llavors atravessem el pati dels nins de primària per arribar a la porta del gimnàs. De cada vegada esteim més aprop del gimnàs...



Quan arribem s'asseuen amb l'esquena a la paret i es treuen les sabates i mentres anam repartint les bosses de psico on cada nin du els seus calcetins i la seva cantimplora d'aigua. Ens posam els calcetins de psico a damunt dels que ja duim posats, arreconem les sabates i la bosseta arran de la paret i... ja esteim preparats per començar!
Primer de tot, però, recordem entre tots les normes de psico:
1. No ens podem fer mal
2. No podem jugar per la zona on tenim desades les bosses i les sabates.
3. Només podem passar pel passadís dels banys si tenim pipí o caca.
4. Deixam de jugar quan sentim la cançó: Un, dos, tres, la psico s'ha acabat, começam a recollir que ja és hora de partir.



Abans de tomar la torre ens col·locam a darrera una corda que va de cap a cap de gimnàs. Les cametes tenen ganes de córrer però han d'esperar a que els mestres diguin: un, dos i TRES!




És un moment espectacular. Possibilita als adults observar de quina manera cada infant afronta aquest moment i deixa entreveure l'estat de l'infant i com és.













Durant la sessió de psico s'ofereix la possibilitat de que els infants experimentin amb les possibilitats del seu cos però també amb les seves limitacions. Caure és necessari per conèixer el seu cos i les possibilitats que té aquest i aprendre-ho. Com vos podeu imaginar, aquesta activitat no consisteix en posar els infants en perill.
Només és experimentant i a partir de situacions vivencials que l'infant adquireix coneixement sobre el seu cos i les possibilitats d'aquest.


Aquesta experimentació vé acompanyada de situacions que són agradables per l'infant com el balanceig i la caiguda.
Pròximament dedicarem una entrada dedicada a la psico i al risc com a mitjà per a l'autoconeixement.