 |
| Començam amb un conte. |
 |
| Algunes coses es poden menjar cada dia, d'altres no. |
 |
| Provam de llegir la recepta del pa. |
 |
| Ens preparam: bates posades i mans ben netes. |
 |
| Tothom duu les mans ben netes? |
 |
| Posam aigua teba a un pitxer. |
 |
| Ha d'arribar fins a la retxa dels 500. |
 |
| Afegim el llevat i mesclam. |
 |
| I ara la farina. |
 |
| Tot s'ha de pesar bé com s'explica a la recepta. |
 |
| S'afegeix l'aigua amb el llevat a la farina. |
 |
| Nosaltres també volem mesclar. |
 |
| Ben mescladet. |
 |
| S'hi afegeix a poc a poc. |
 |
| I ara a pastar. |
 |
| És la part més divertida. |
 |
| La pasta pot fer moltes formes. |
 |
| És enganxosa. |
 |
| S'assembla una mica a la pasta de sal. |
 |
| Però aquesta s'enganxa als dits. |
 |
| I ara fem un experiment. |
 |
| Un poc de pasta tapada amb una bufeta. |
 |
| A veure què passa... |
 |
| La pasta creix. |
 |
| I la bufeta s'infla. |
 |
| Pareix màgia: com pot la pasta de pa inflar una bufeta? |
 |
| La pasta ha tovat i encara s'ha inflat més. |
 |
| Anam cap al forn. |
 |
| A poc a poc, que no ens ha de caure... |
 |
| La cuinera ens ha tingut esment del forn. |
 |
| Tot a punt per dur-nos el nostre pa a casa! Què bo! |
Gràcies a les alumnes del CESAG per aquest regal. També gràcies a na Glòria, la cuinera, per tenir esment del forn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada