diumenge, 13 de febrer de 2011

Superam les 3.000 visites!!!

Des que creàrem el bloc fins ara hem acumulat moltíssimes visites. Aquest cap de setmana ja superam les 3.000, tot un rècord per un bloc educatiu.


I tot plegat és gràcies a vosaltres, al vostre interès envers allò que fem a l'escola i al vostre suport continuat.

Moltes gràcies, de tot cor.

Maria i Àngel

divendres, 11 de febrer de 2011

Acomiadam en Caetano

Avui, divendres, ha estat el darrer dia de'n Caetano a l'escola. Quan hem arribat hem jugat una estoneta per racons com cada dia i alguns hem ajudat a en Caetano a decorar la portada de les feinetes que hem anat fent aquest trimestre.



Com cada divendres hem anat al poliesportiu a fer psicomotricitat. I com cada divendres hem recordat les normes.






A la fi ha arribat el moment de tomar la torre! Mirau quina imatge més preciosa!




Una vegada tomada la torre correm, jugam, construïm, ens disfressam amb les teles, pujam a les espatlleres per tenir una perspectiva del gimnàs a vista d'ocell...




Un, dos, tres,

la psico s'ha acabat,

començam a recollir

que ja és hora de partir!


Quan sentim aquesta cançó sabem que és hora de partir a berenar. Deixam de jugar, ens reunim en assemblea i parlam del com ha anat, recordam a què hem jugat.




Ens llevam els calcetins de psico i ens posam les sabates. Ficam les bossetes dins el carret i tornam a l'aula per berenar.


Però avui, hem berenat d'una manera molt, molt especial. Hem berenat tots junts a l'aula dels arquitectes per acomiadar en Caetano i compartir la coqueta que ens ha duit.




A un primer moment semblava que no hi cabríem, però hi hem cabut i bé. Ha estat un moment entranyable.





Després del pati li hem donat la maleta dels records al nostre amic Caetano.



En Caetano ens va contar que per partir a Buenos Aires havia fet moltes maletes i que ja eren plenes de coses seves.

Els nins i nines de la classe dels arquitectes varem pensar que el nostre amic també s'en havia d'endur una maleta plena de coses de l'escola!

Li hem fet una maleta que conté un quadernet amb els dibuixos que han fet els nins i les nines de la classe de les escultures i també els de la classe dels arquitectes, una foto on sortim tots els nins de la classe, les feinetes que ha fet en Caetano i la rondalla de L'Amor de les Tres Taronges.

Un trosset de cultura popular mallorquina. Li hem regalat aquesta rondalla perquè en Caetano ens ha regalat un arbre, un taronger que avui hem sembrat al pati de la nostra escola.


Abans de tancar la maleta d'en Caetano l'hem omplerta de besades de tots els nins i nines.




Mireu! Aquí en Caetano posava substrat dins el clot del taronger perquè creixi molt i es faci ben bo.



Després hem tapat el forat amb la terra que varem llevar quan varem fer el clot.





Al nostre pati, per sempre, ens quedarà al record d'en Caetano en forma d'arbre. Un arbre que veurem créixer cada dia i que cuidarem molt.

Esperem que en Caetano i la seva família tenguin molt bon viatge cap a Buenos Aires. Esperam rebre notícies seves ben aviat!!!!








dimarts, 8 de febrer de 2011

Ens visita un collblau

Dilluns passat ens trobàrem una bona sorpresa: al pati de l'escola havia un ànec collblau, també anomenat ànec collverd o ànec de bosc.


No es veu cada dia un ànec salvatge a l'escola.

El collblau estava afamegat.

Alguns infants interromperen una estona el seu joc per observar l'ànec.

Alguns infants aprofiten per "fer fotos" de l'ànec.
 
Devia anar ben despistat, perquè tenia molta de gana i sed. Avui ha volat una estoneta i ens hem pensat que ja se n'havia anat, però a la fi ha tornat a l'escola.

Aquest ànec és freqüent a llocs humits, com a l'Albufera, on aviat aniran els nins i les nines de cinc anys.

Mascle i femella collblaus a l'Albufera

diumenge, 6 de febrer de 2011

Autonomia personal i psicomotricitat

Quan arribam al pavelló, iniciam el ritual d'entrada: les nines i els nins seuen amb l'esquena a la paret i es lleven les sabates i es posen els calcetins de psico. Després ens preparam per a la sessió, seiem tots i totes junts, recordam les normes més importants, escalfam motors i esbucam la torre. Així començam cada sessió de forma que els infants poden anticipar què passarà a continuació, ja que tenim pautats tant l'inici com el final de la sessió.

Això no només proporciona als infants seguretat afectiva, sinó que els permet concentrar-se en allò que realment importa... Passar-ho bé i tornar grans!

El ritual de sortida comença amb la cançó:

"Un dos i tres,
el joc s'ha acabat:
començam a recollir
que ja és l'hora de partir!"

I aleshores anam a un racó de la sala tots i totes plegats i cantam un parell de cançonetes, parlam de com ha anat la sessió o feim qualque petit joc. després toca llevar-se els calcetins de psico, posar-los dins la bosseta amb l'aigua i posar-se les sabates. Una vegada que han arraconat la seva bosseta a dins el carro de psico (fixeu-vos-hi al vídeo), ja podem anar a ajudar a arraconar. Fer-ho en aquest ordre (aturar, vestir-se i anar a ajudar a arraconar) ajuda els infants que tenen més dificultats en abandonar el joc.
N'hi ha que jugarien a psico tot el dia!

I com podeu veure, també contribueix a fomentar l'autonomia dels infants: d'una banda, es tracta d'hàbits que ja hem practicat i que es repeteixen a cada sessió. I d'altra banda, els infants senten que els adults confiam en les seves possibilitats i que no passa res si s'equivoquen o no són prou hàbils. En els fons allò important és que ho provin tots sols i totes soles.


video

video

Actualitzada l'entrada dels aniversaris de gener


Ara sí que està complerta!

Molts d'anys!

Podeu consultar-la aquí.